La fulla dedicada a Petr Ginz.
Som al 1942. El règim nazi, que ha situat Bohèmia i Moràvia sota el seu control -després d’escapçar-ne els Sudets-, deporta els jueus txecs cap al camp de concentració de Terezín, des d’on els trasllada a Auschwitz per tal d’exterminar-los. Entre aquesta gent es troba el jovenet de 14 anys Petr Ginz, un jueu praguès que, diuen, entre moltes d’altres aficions i interessos, té la del dibuix. Malgrat estar internat a Terezín, Ginz imagina coses com quin aspecte deu tenir la superfície de la lluna i com es deu veure la Terra des d’allà. I ho dibuixa a llapis. Finalment, el vailet és deportat a Auschwitz i hi mor, però la seva germana -també internada a Terezín- salva el dibuix i sobreviu a l’Holocaust.
Saltem fins al 2003. Ilan Ramon, el primer astronauta israelià de la història, es prepara per a la missió STS-107 del transbordador Columbia. Ramon, que coneix la història de Ginz, aconsegueix un exemplar facsímil del dibuix de la lluna i la Terra i el puja a bord. L’israelià vol homenatjar el noiet assassinat enviant a l’espai el seu dibuix. El 16 de gener la missió s’enlaira. El dia 1 de febrer el Columbia ha d’aterrar. Quan penetra a l’atmosfera, el Columbia es desintegra i tots els seus ocupants moren.
Aquesta és la dramàtica història que ens explica la fulleta que els correus de la República Txeca van emetre l’any 2005. El segell mostra una reproducció del dibuix de Ginz, juntament amb el retrat del noi. Fora del segell hi ha representat el transbordador amb el nom de la missió.
Filatèlia i més! 