Tres patrimonis de la humanitat des d’Israel

Després de tres mesos d’interrupció, reprenc el bloc amb una carta que em va arribar la setmana passada des d’Israel, enviada pel col·leccionista Stefan. Es tracta d’un sobre de primer dia de circulació de 2007 d’una emissió que els correus d’Israel van dedicar a tres indrets inclosos a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Al segell de l’esquerra hi ha Masada, antiga fortalesa del regne d’Israel. Al del centre, el barri de la Ciutat Blanca de Tel Aviv, planificat per l’urbanista escocès Patrick Geddes i construït entre 1929 i 1951. I finalment, al de l’esquerra s’hi veu una sala de la ciutadella de l’Orde dels Cavallers Hospitalaris a la ciutat d’Acre.

La carta ve amb els mata-segells de primer dia, que incorpora el logotip del Comitè del Patrimoni Mundial. Vegeu també que porta les inscripcions en hebreu, àrab i anglès, igual com els segells.

!תודה, סטפן

A Rússia i a l’Antàrtida hi ha més neu

Doncs sí, aquesta setmana que el nostre país ha quedat mig colgat sota la neu (cosa que ha tornat a evidenciar que no estem preparats per a nevades, ventades ni diluvis, i ni que fos per no haver de veure l’exèrcit espanyol socorrent-nos, estaria bé que la propera vegada no ens agafés amb els pixats al ventre) aprofito per posar dos segells d’allò més fresquets que em van arribar fa uns dies. De nou, una brillant aportació del meu col·lega Alexandr, d’Àstrakhan, a Rússia. A l’esquerra, un segell ben curiós, amb la torre Spàsskaia del Kremlin al centre, la inscripció “Bon any nou” en rus i amb forma de cristall de neu. Els correus russos són bastant aficionats a fer segells amb formes peculiars. Bé, de fet és una pràctica que s’està estenent més o menys arreu, i que si no m’erro, un dels primers països que va practicar va ser Tonga, amb coses com segells amb forma de plàtan.

A la dreta, per fer baixar la temperatura encara més, el segell commemoratiu de la signatura del Tractat Antàrtic, que l’any passat va complir 50 anys. S’hi pot veure el vehicle Kharkovtxanka, usat pels soviètics (sí, al frontal del trasto s’hi pot llegir “CCCP”!) per moure’s sobre el gel i per arribar en múltiples ocasions fins al pol Sud. Apa, doncs, consellers de la Generalitat, ja ho saben: encarreguin unes quantes Kharkovtxanka, que la propera vegada ens vindran bé!

Sèrie i mata-segells olímpics des de Corea

Aquesta setmana m’ha tornat a arribar una carta amb un mata-segells molt bonic, en aquest cas des de Corea del Sud. Amb motiu de la celebració dels Jocs d’Hivern de Vancouver, els correus sud-coreans han emès aquests segells dedicats al patinatge, i han dissenyat una obliteració expressa. La carta, que m’ha enviat un col·leccionista a qui no tinc el gust de conèixer i que participa en el mateix circuit de cartes que jo, ha tardat una setmaneta en recórrer els més de 9.000 quilòmetres que separen Barcelona de Seül.

A les  vinyetes que acompanyen els dos segells hi podem veure una de les mascotes del Jocs, Quatchi, criatura inspirada en la llegenda del bigfoot -una mena de simi que suposadament habita als boscos de l’Amèrica del Nord. I a la dreta es veu el logo dels Jocs, una estàtua batejada amb el nom d’Ilanaaq, inspirada en les construccions de pedres que diversos pobles de l’Àrtic basteixen tradicionalment.

고맙습니다, Jung Min!

Trenet en miniatura des d’Àustria!

Fantàstica carta que m’ha enviat l’Edna des de Viena, amb el mata-segells de primer dia d’una de les emissions més matineres d’aquest 2010 d’Àustria. Es tracta del segell dedicat a l’empresa Kleinbahn, fabricant de segells en miniatura. El segell, una mostra del bon gust que caracteritza moltes de les emissions austríaques, forma part d’una col·lecció que els correus d’aqust país fa anys que dediquen a diverses empreses clàssiques.

Vielen Danke, Edna!

I Bèlgica suma quaranta!

Carta franquejada amb el bloc d'Europa 2009 de Bèlgica.

Carta franquejada amb el bloc d'Europa 2009 de Bèlgica.

Amb aquesta carta que veieu aquí sobre ja n’he rebut una des de quaranta països filatèlics! Aquesta m’ha arribat des de Flandes, a Bèlgica, gràcies a un intercanvi amb la Gerda, una col·leccionista de postals (el seu bloc aquí). La Gerda ha utilitzat el bloc que els correus belgues van preparar l’any passat per a l’emissió conjunta d’Europa, dedicada a l’astronomia. La imatge, dissenyada per Thierry Mordant, commemora el 400 aniversari de la primera observació astronòmica feta pel pisà Galileu, gràcies a la qual va descobrir quatre satèl·lits de Júpiter i va analitzar les muntanyes de la Lluna.

Bedankt, Gerda!

Carta i intercanvi des de Tunísia

Avui ha arribat a casa el meu primer intercanvi de segells amb un col·leccionista del continent africà, una de les zones del món que més m’interessen. He rebut la carta que podeu veure just aquí sota des de Bizerta, una ciutat portuària de Tunísia on viu l’Hamadi, que és el col·leccionista amb qui he intercanviat aquesta missiva més 50 segells.

Carta des de Tunísia. Va sortir el 2009 i ha arribat el 2010, en 13 dies.

Carta des de Tunísia. Va sortir el 2009 i ha arribat el 2010, en 13 dies.

A la dreta de la carta es pot veure el mata-segells de Bizerta amb data del penúltim dia de l’any 2009. L’Hamadi ha escollit dos segells per franquejar-la. A dalt, un dels més o menys habituals segells triangulars tunisians, en aquest cas un que mostra una àmfora. A l’esquerra, un segell de 2009 de la sèrie que els correus del país magribí han dedicat a les fruites que s’hi cultiven.

Entre la cinquantena de segells que contenia la carta, n’he triat els següents cinc per mostrar aquí al costat. Tunísia n’emet molts que mostren les riqueses arquitectòniques i patrimonials del país; entre els que us ensenyo n’hi ha dos que reprodueixen mosaics romans, un que mostra el treball de la ceràmica a la cultura islàmica i encara un altre on es pot admirar el palau del baró francès Erlanger, construït al principi del segle XX. El cinquè que he escollit, per completar aquest tast, reprodueix una fotografia de les agulles de Tabarka, unes curioses formacions rocoses situades prop d’aquesta ciutat de ressonàncies nostrades: d’aquesta Tabarka africana provenien les famílies d’origen genovès que, al segle XVIII, es van instal·lar a l’illa que hi ha davant de la costa de Santa Pola, al País Valencià. L’illa, a partir de llavors, seria coneguda com a Nova Tabarca.

Shukran, Hamadi!

El servei postal de l’Alt Karabakh respon

La carta que m'han enviat des d'Artsakhpost.

La carta que m'han enviat des d'Artsakhpost.

Fa prop d’un mes vaig enviar una carta a l’Alt Karabakh, una república autoproclamada independent de l’Azerbaidjan poblada majoritàriament per armenis. L’Alt Karabakh és un estat sobirà de facto, però de jure no ha estat reconegut com a tal per ningú -ni tan sols per la seva principal aliada, Armènia. (Més informació en català aquí, aquí i encara aquí).

El que volia era que em contestessin una sèrie de preguntes sobre el funcionament dels correus de l’Alt Karabakh, i alhora, volia veure quina mena de carta -si em contestaven- arribaria a casa. La carta la vaig enviar al ministeri d’Afers Estrangers perquè no vaig saber on trametre-la, però afortunadament, sembla que els del Karabakh internament estan ben organitzats, i la meva missiva va arribar a mans de la companyia de correus, Artsakhpost, que va tenir la gentilesa de respondre. Aquí les informacions que em donen:

When sending a domestic letter inside Nagorno Karabakh, only Karabakh stamps are used.

És a dir, que no s’usen ni segells azerbaidjanesos, ni tampoc d’armenis.

Karabakh stamps are also used when sending a letter to other countries. The letter reaches the addressee easily.

Això jo no ho he pogut comprovar perquè la carta me l’han enviada franquejada tan sols amb mata-segells. Un col·leccionista austríac, Florian, sí que ha tingut l’ocasió de rebre una missiva des del Karabakh franquejada amb un segell d’allà. La podeu veure aquí. Efectivament, doncs, les cartes amb aquests segells arriben. Un altre col·leccionista amb web, Gert Bundesmann, corrobora aquesta impressió, tot dient que cap administració postal ha rebutjat mai les cartes del Karabakh, malgrat les protestes de l’Azerbaidjan. Per què? Segons Bundesmann, perquè la correspondència que surt del Karabakh passa per Armènia, i com que Armènia és membre de la Unió Postal Universal, tots els països se’n refien i ningú es molesta a comprovar si el correu lliurat pels armenis porta segells armenis o no.

Till now there were no instances of correspondence with Azerbaijan.

Donat que les relacions entre l’Azerbaidjan i l’Alt Karabakh estan trencades, és fàcil d’imaginar que deu d’haver-hi molt poc (o cap) contacte postal entre ambdós. Si una carta del Karabakh, lliurada per Armènia, arribés a l’Azerbaidjan, què passaria? Pot ser que les autoritats azerbaidjaneses sí que comprovin quines cartes arriben amb segells del Karabakh, i les llencin a les escombraries? Doncs podria ser, però no en tinc cap prova…

Inscripcions en rus, encara

Pel que fa al sobre en sí -enviat pel mètode de carta registrada-, crida l’atenció l’ús de la llengua russa, que no és oficial ni a Armènia ni a l’Alt Karabakh, però que malgrat això hi manté un gran prestigi i influència des que el territori pertanyia a l’URSS. Vegeu, al centre, la inscripció “заказное-служебное”: el meu rus és molt limitadet, però la primera paraula implica que la carta és registrada (vol dir que encara empren tampons de l’època soviètica?). Al mata-segells, el nom de la ciutat de sortida (la capital del Karabakh, Stepanakert), està inscrit tant en alfabet ciríl·lic com en armeni.

Carta des de la petita Macau

Carta arribada des de Macau.

Carta arribada des de Macau.

La petita (29 quilòmetres quadrats) però molt poblada (541.200 habitants) excolònia portuguesa de Macau és, juntament amb Hong Kong, l’únic territori de la República Popular de la Xina que té dret a emetre els seus propis segells. És, evidentment, una herència del passat colonial -Macau ja emetia els seus segells quan pertanyia a Portugal- i un reflex de l’actual situació política, en la qual el petit territori compta amb un considerable grau d’autonomia.

Des d’aquest singular país -els ciutadans del qual competeixen amb Andorra en longevitat- m’envia una carta en Myron dela Paz (bloc aquí), un col·leccionista filipí que s’està a Macau durant uns mesos. En la carta li vaig enviar des de Barcelona a canvi de la seva, en Myron em va demanar que consignés la inscripció “Macau, via Hong Kong” en l’adreça. Preguntat sobre aquest afegitó, el meu col·lega d’afició m’explica que, segons li van dir, és recomanable fer viatjar la carta a través de Hong Kong perquè, així, les missives arriben a Macau un dia o dos més ràpid. El motiu, suposa, és que alguns serveis postals saben situar en el mapa amb més facilitat Hong Kong que no pas Macau. Així, diu, pot ser que les cartes enviades cap a Macau es quedin en raconet esperant que algú es digni a consultar l’atles.

En Myron afegeix que és ben segur que com a mínim una part del correu internacional que arriba a Macau és enviat a través de Hong Kong, i cita els casos de cartes sortides de les Filipines o de Birmània. Per contra, li sembla que les cartes que arriben a Macau des de la Xina continental no transiten pas per Hong Kong, sinó per Canton (Guangzhou, en pinyin) i el port de Zhuhai, aquest darrer a la frontera amb Macau. Però això, afegeix, és una simple suposició seva.

Salamat, Myron!

Quatre ànecs des de les Filipines

La carta dels ànecs, des de les Filipines.

La carta dels ànecs, des de les Filipines.

Continuo amb les cartes. Aquesta ha estat una bona setmana, n’he rebut força i les que he publicat són tan sols algunes de les destacades. Aquesta me l’ha enviada en Jun Tato des de Quezon City, a les Filipines, i m’ha agradat pel format original que té -en vertical en lloc de l’habitual horitzontal- així com per l’elegant escriptura que hi ha emprat.

Pel que fa als segells, es tracta d’una sèrie completa que els prolífics serveis postals filipins van emetre l’any 2007, i que està dedicada als ànecs salvatges. Els tres que hi ha als segells del mig i de sota són tres espècies comunes als Països Catalans: el morell de plomall, l’ànec collverd i el xarxet.

Els darrers anys, les Filipines s’han caracteritzat per emetre una gran quantitat de segells dins d’una bona quantitat de sèries (47 sèries el 2006 i 2007, i 44 el 2008, segons Free Stamp Catalogue). La fauna, i especialment les aus, ha estat un dels motius més habituals.

Salamat, Jun!

L’univers mirat pel Hubble

Carta amb l'emissió d'Europa 2009 de Croàcia.

Carta amb l'emissió d'Europa 2009 de Croàcia.

En Tomislav, des de Nedelisce, al nord de Croàcia (bloc aquí), m’envia aquesta carta franquejada amb els dos segells de l’emissió croata d’Europa de 2009, que té com a motiu comú l’astronomia. Els correus croats han triat una imatge de l’univers presa pel telescopi Hubble i l’han dividida en dos segells, de 8 kunes cadascun. En Tomislav em diu que aquesta emissió és la seva preferida de Croàcia de 2009. Efectivament: els autors, Goran Den i Danijel Popovic, han tingut força bon gust a l’hora de dissenyar la parella de segells. No són, però, els únics segells originals d’aquest any de l’emissió conjunta d’Europa: les Aland n’han emès un en què els estels que formen la constel·lació del carro estan directament foradats al paper; Liechtenstein n’ha fet un que incorpora un holograma, i Bòsnia i Hercegovina ha mostrat amb una fulleta com de petit és el sistema solar si se’l compara amb la Via Làctia.

Hvala, Tomislav!