Quatre ànecs des de les Filipines

La carta dels ànecs, des de les Filipines.

La carta dels ànecs, des de les Filipines.

Continuo amb les cartes. Aquesta ha estat una bona setmana, n’he rebut força i les que he publicat són tan sols algunes de les destacades. Aquesta me l’ha enviada en Jun Tato des de Quezon City, a les Filipines, i m’ha agradat pel format original que té -en vertical en lloc de l’habitual horitzontal- així com per l’elegant escriptura que hi ha emprat.

Pel que fa als segells, es tracta d’una sèrie completa que els prolífics serveis postals filipins van emetre l’any 2007, i que està dedicada als ànecs salvatges. Els tres que hi ha als segells del mig i de sota són tres espècies comunes als Països Catalans: el morell de plomall, l’ànec collverd i el xarxet.

Els darrers anys, les Filipines s’han caracteritzat per emetre una gran quantitat de segells dins d’una bona quantitat de sèries (47 sèries el 2006 i 2007, i 44 el 2008, segons Free Stamp Catalogue). La fauna, i especialment les aus, ha estat un dels motius més habituals.

Salamat, Jun!

Anuncis

L’univers mirat pel Hubble

Carta amb l'emissió d'Europa 2009 de Croàcia.

Carta amb l'emissió d'Europa 2009 de Croàcia.

En Tomislav, des de Nedelisce, al nord de Croàcia (bloc aquí), m’envia aquesta carta franquejada amb els dos segells de l’emissió croata d’Europa de 2009, que té com a motiu comú l’astronomia. Els correus croats han triat una imatge de l’univers presa pel telescopi Hubble i l’han dividida en dos segells, de 8 kunes cadascun. En Tomislav em diu que aquesta emissió és la seva preferida de Croàcia de 2009. Efectivament: els autors, Goran Den i Danijel Popovic, han tingut força bon gust a l’hora de dissenyar la parella de segells. No són, però, els únics segells originals d’aquest any de l’emissió conjunta d’Europa: les Aland n’han emès un en què els estels que formen la constel·lació del carro estan directament foradats al paper; Liechtenstein n’ha fet un que incorpora un holograma, i Bòsnia i Hercegovina ha mostrat amb una fulleta com de petit és el sistema solar si se’l compara amb la Via Làctia.

Hvala, Tomislav!

Primera fulleta sobre carta

Carta des d'Eslovàquia amb la fulleta de l'emissió comuna amb Àustria.

Carta des d'Eslovàquia amb la fulleta de l'emissió comuna amb Àustria.

Aquesta setmana he rebut la primera carta franquejada amb una fulleta de la meva col·lecció. És aquesta carta enviada des d’Eslovàquia pel company Miloš (el seu bloc aquí), que ha triat la fulleta corresponent a l’emissió comuna que aquest 2009 han fet Eslovàquia i Àustria. Els dos països han triat com a motiu els antics campaments militars romans de Carnuntum, a l’actual Àustria, i Gerulata, a l’actual Eslovàquia. Els segells reprodueixen imatges de les ruïnes dels dos jaciments, mentre que a la fulleta es pot veure un antic mapa de la Nòrica i la Pannònia, les províncies romanes a què pertanyien els campaments.

Ďakujem, Miloš!

Bona reacció de La Poste

segellets-fr-laposteFa unes setmanes vaig comprar una quinzena de segells d’Andorra als correus francesos, La Poste. En veure que no arribaven vaig escriure’ls un correu electrònic per explicar-los que no havia rebut res. Quasi a l’instant es van posar en contacte amb mi per preguntar-me si volia que me’ls tornessin a enviar o bé si m’estimava més que em reembossessin els diners. No em van demanar cap explicació més. Els vaig dir que preferia que em remetessin de nou el paquet i en pocs dies el vaig tenir a casa. Fantàstic! Això és eficàcia i un bon servei al client. Molts n’haurien d’aprendre.

El primer segell triangular de les Aland

El segell triangular dels Jocs Olímpics de Pequín.

El segell triangular dels Jocs Olímpics de Pequín.

L’any passat les Aland van caure en la temptació i van emetre, per primer cop en la seva història, un segell de forma triangular. El motiu van ser els Jocs Olímpics de Pequín, i l’autor, Juha Pykäläinen, pare d’una desena de segells d’aquest arxipèlag finlandès de llengua sueca. Personalment crec que es tracta d’un bon treball, que aprofita els elements visuals de l’olimpisme que tothom reconeix -les anelles i els cinc colors- per crear una imatge molt alegre i vistosa que, a més, s’inspira en la tradició dels traços xinesos. Podeu trobar més informació sobre el segell aquí.

Val a dir que, malgrat ser un territori tan petit, les Aland van enviar un atleta als Jocs de Pequín, Janne Holmén, un maratonià que va fer bastant bon paper: es va classificar dinovè entre un centenar d’esportistes. Holmén és un personatge molt conegut a les Aland i també ho és entre els col·leccionistes de segells d’aquest país: l’any 2002, l’administració postal alandesa el va honrar amb un segell amb la seva imatge, per celebrar que Holmén havia guanyat la medalla d’or a la prova de la marató del Campionat d’Europa.

La història del nen i l’astronauta, o com l’infortuni perdura

La fulla dedicada a Petr Ginz.

La fulla dedicada a Petr Ginz.

Som al 1942. El règim nazi, que ha situat Bohèmia i Moràvia sota el seu control -després d’escapçar-ne els Sudets-, deporta els jueus txecs cap al camp de concentració de Terezín, des d’on els trasllada a Auschwitz per tal d’exterminar-los. Entre aquesta gent es troba el jovenet de 14 anys Petr Ginz, un jueu praguès que, diuen, entre moltes d’altres aficions i interessos, té la del dibuix. Malgrat estar internat a Terezín, Ginz imagina coses com quin aspecte deu tenir la superfície de la lluna i com es deu veure la Terra des d’allà. I ho dibuixa a llapis. Finalment, el vailet és deportat a Auschwitz i hi mor, però la seva germana -també internada a Terezín- salva el dibuix i sobreviu a l’Holocaust.

Saltem fins al 2003. Ilan Ramon, el primer astronauta israelià de la història, es prepara per a la missió STS-107 del transbordador Columbia. Ramon, que coneix la història de Ginz, aconsegueix un exemplar facsímil del dibuix de la lluna i la Terra i el puja a bord. L’israelià vol homenatjar el noiet assassinat enviant a l’espai el seu dibuix. El 16 de gener la missió s’enlaira. El dia 1 de febrer el Columbia ha d’aterrar. Quan penetra a l’atmosfera, el Columbia es desintegra i tots els seus ocupants moren.

Aquesta és la dramàtica història que ens explica la fulleta que els correus de la República Txeca van emetre l’any 2005. El segell mostra una reproducció del dibuix de Ginz, juntament amb el retrat del noi. Fora del segell hi ha representat el transbordador amb el nom de la missió.

La sardana, en castellà

Fa uns quants dies es va celebrar a Barcelona la mostra filatèlica que organitza Correus anualment. La mostra servia per a tres coses, bàsicament: una, per veure els estands de diversos comerços filatèlics, vinguts de Catalunya, Espanya i França; dos, per comprar les emissions de Correus d’enguany -és a dir, el mateix que es pot fer de 8.30 a 14.30 al despatx filatèlic de la plaça d’Antonio López-; i tres, per mirar-se les exposicions triades per a l’ocasió, la més curiosa i interessant de les quals, una d’especialitzada en el correu dels avions francesos estimbats sobre territori espanyol durant els anys 20 i 30 del segle passat.

segellets-es-sardana

El sobre de primer dia del segell dedicat a la sardana.

Coincidint amb la celebració de la fira, Correus va posar en circulació el segell de la sardana, que forma part d’una sèrie sobre balls i danses populars que s’ha estat emetent, a tongades, enguany. Vaig aprofitar per comprar el sobre de primer dia de circulació -per tenir un record de la fira-, la imatge del qual adjunto en aquesta entrada.

Tant el segell com la vinyeta que l’acompanya, el sobre de primer dia i el mata-segells commemoratiu mostren la imatge d’un grup de persones ballant la dansa catalana. En quina llengua estan els textos corresponents? En castellà, exactament com va passar l’any passat amb l’emissió dels castellers, que anava retolada amb un “castillos humanos” que grinyolava. A Correus no li hauria costat gens que l’emissió de la sardana portés els textos en català; ja s’han emès diversos segells en la nostra llengua (per exemple, el del centenari del CE Sabadell, l’any 2003). Això de llegir un “bailes y danzas populares” damunt d’una rotllana de gent ballant la sardana sobre les quatre barres sona una mica estrany. Bé, als despatxos de Madrid segurament no…