Una combinació que ja no pot ser: mata-segells d’Asmara sobre segell d’Etiòpia

et-matasegells-asmaraLa combinació que es veu en la imatge d’aquest apunt ja ha passat a la història. Els segells d’Etiòpia que reprodueixen l’edifici de l’estació central de ferrocarril d’Addis Abeba van ser cancel·lats a Asmara el 1973, en aquella època capital de la província etíop d’Eritrea. Faltaven encara 20 anys perquè Eritrea recuperés la seva independència, moment a partir del qual va començar a usar els seus segells –en vam parlar en un apunt anterior. Als segells s’hi veu el retrat de Haile Selassie, el darrer emperador etíop: en el moment que aquest segell fou cancel·lat, només li quedava un any abans de ser deposat per Mengistu Haile Mariam.

Fixeu-vos també que els correus etíops, a l’època, encarregaven els seus segells a la casa suïssa Courvoisier, que al llarg de la seva història va proveir de segells al voltant de 100 països. Els treballs d’aquesta empresa van tenir molt de renom: els col·leccionistes de Suïssa i Liechtenstein en poden donar fe!

Anuncis

Sèrie i mata-segells olímpics des de Corea

Aquesta setmana m’ha tornat a arribar una carta amb un mata-segells molt bonic, en aquest cas des de Corea del Sud. Amb motiu de la celebració dels Jocs d’Hivern de Vancouver, els correus sud-coreans han emès aquests segells dedicats al patinatge, i han dissenyat una obliteració expressa. La carta, que m’ha enviat un col·leccionista a qui no tinc el gust de conèixer i que participa en el mateix circuit de cartes que jo, ha tardat una setmaneta en recórrer els més de 9.000 quilòmetres que separen Barcelona de Seül.

A les  vinyetes que acompanyen els dos segells hi podem veure una de les mascotes del Jocs, Quatchi, criatura inspirada en la llegenda del bigfoot -una mena de simi que suposadament habita als boscos de l’Amèrica del Nord. I a la dreta es veu el logo dels Jocs, una estàtua batejada amb el nom d’Ilanaaq, inspirada en les construccions de pedres que diversos pobles de l’Àrtic basteixen tradicionalment.

고맙습니다, Jung Min!

Trenet en miniatura des d’Àustria!

Fantàstica carta que m’ha enviat l’Edna des de Viena, amb el mata-segells de primer dia d’una de les emissions més matineres d’aquest 2010 d’Àustria. Es tracta del segell dedicat a l’empresa Kleinbahn, fabricant de segells en miniatura. El segell, una mostra del bon gust que caracteritza moltes de les emissions austríaques, forma part d’una col·lecció que els correus d’aqust país fa anys que dediquen a diverses empreses clàssiques.

Vielen Danke, Edna!

Alguns mata-segells bonics (i 2)

En el segon apunt que vaig dir que faria sobre alguns dels pocs mata-segells que tinc a la col·lecció us ensenyaré tres peces. La primera és aquest retall de carta de França, que he obtingut recentment i que data de 1983:

Al llarg de la seva història, els correus francesos han preparat diversos mata-segells per animar els ciutadans a col·leccionar timbres. Sovint han fet coincidir el missatge amb la celebració d’alguna fira filatèlica, com ben probablement deu ser el cas d’aquest exemplar, obliterat a Tolosa de Llenguadoc.

La segona peça que he triat és aquesta del Principat de Mònaco:

La imatge del llavors príncep Rainier III està marcada amb un mata-segells relatiu al medi ambient. La marca circular mostra dues corones principesques i ens informa que la carta va ser cancel·lada a Montecarlo.

L’últim ítem és aquest parell de segells de sèrie bàsica d’Alemanya, cancel·lats a Kaiserslautern:

Sembla que el mata-segells convida a gaudir d’uns dies “enmig de la natura”. Sota la paraula Natur veiem un escut; és el de la ciutat. L’edifici del centre del dibuix, que a ulls barcelonins recorda la torre Mapfre,  és en realitat l’ajuntament de Kaiserslautern, inaugurat l’any 1968.

Alguns mata-segells bonics (1)

Doncs sí, hi ha mata-segells que són bonics, fins i tot més que segons quins segells. Jo, de mata-segells en tinc ben poquets, potser 20 o 30. Igualment, però, per variar i no parlar sempre de segells, faré un parell d’apunts per mostrar-vos alguns dels que m’agraden més d’entre els que hi ha a la meva col·lecció. Per a aquest primer apunt n’he triat dos d’Espanya que celebren esdeveniments relacionats amb Catalunya. El primer, de l’any 1981, aquest:

Un mata-segells de roleu amb una imatge ben treballada del cremallera de Núria. El model reproduït, si no m’erro -i si ho faig, que em corregeixi algun ferroviari!- és el clàssic de la locomotora E1 de fabricació suïssa (de l’empresa SLM, més concretament). És la màquina que donava servei quan el cremallera era propietat de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, una companyia privada que precisament estava a punt de ser adquirida aquell mateix 1981 per part de la Generalitat.

El segon mata-segells, també de roleu, és el següent:

Data de 1986 i va servir per celebrar l’edició d’aquell any de la Volta Ciclista a Catalunya, en què es commemorava el 75è aniversari del naixement de la prova. El mata-segells és menys treballat que el del cremallera, però té el seu interès. S’hi veu la figura estilitzada d’un ciclista amb un número 75 sobreimprès. L’edició d’aquell any la va guanyar un veritable crac del ciclisme de la dècada de 1980, l’irlandès Sean Kelly, que entre d’altres coses va endur-se una Volta a Espanya, diverses etapes del Tour i set edicions consecutives de la París-Niça.