Correus croats de Bòsnia: un nom de país diferent cada cinc anys

Qui no estigui avesat a la història postal recent de Bòsnia i Hercegovina pot trobar difícil de classificar els segells d’aquest país dels darrers vint anys. Em sembla que és l’únic país d’Europa que té dividit el seu territori, a efectes postals, en tres trossos més o menys iguals, cadascun dels quals operat per una autoritat postal diferent. La companyia JP BH Posta, amb seu a Sarajevo, és responsable dels correus als cantons de majoria ètnica bosniana; Hrvatska Posta, amb seu a Mostar, fa el mateix als cantons de majoria croata, i finalment, Poste Srpske, amb seu a Banja Luka, dóna servei al territori de la República Sèrbia de Bòsnia (Republika Srpska). Evidentment, l’existència dels tres operadors és una herència de la guerra que va assolar el país entre 1992 i 1995, període durant el qual Bòsnia es va dividir en tres unitats polítiques: la bosniana, la sèrbia i la croata.

Jo fa molts anys que col·lecciono els segells de l’operador croat de Bòsnia. Una de les curiositats d’aquests segells és que, en vint anys d’existència, han canviat fins a quatre cops la denominació que apareix als segells. Això pot confondre el col·leccionista no avesat, però aquí en farem una breu cronologia. Exemples de les quatre denominacions els teniu a la imatge que acompanya aquesta entrada.

La primera denominació que va aparèixer va ser la de “Bosna i Hercegovina-Hrvatska Zajednica Herceg Bosna”, és a dir, “Bòsnia i Hercegovina-Comunitat Croata d’Herceg-Bòsnia”. Això només va durar uns mesos de 1993, i reflecteix el nom que els croatobosnians van donar al territori que llavors controlaven militarment, centrat al voltant de Mostar (a la regió d’Hercegovina) més diversos petits enclavaments a la Bòsnia central i a la Posavina. Només es van emetre cinc segells amb aquest nom.

A mitjan 1993, els croatobosnians van estar en desacord amb les negociacions sobre el futur de Bòsnia que s’estaven fent a Ginebra i van decidir elevar l’estatus de la seva entitat. Van passar de dir-li “comunitat” a anomenar-la “república”, i això es va reflectir en els segells, que a partir d’aquell moment van dur el nom de “Bosna i Hercegovina-Hrvatska Republika Herceg-Bosna”, és a dir, “Bòsnia i Hercegovina-República Croata d’Herceg-Bòsnia”. Aquesta república va ser oficialment desmantellada el 1994, quan croatobosnians i bosnians musulmans van acordar la creació de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. Malgrat això, fins al 1997 van aparèixer segells amb la inscripció “Herceg Bosna”.

Amb el pacte croatomusulmà i la fi de la guerra, els segells bosnians de Mostar van tornar a canviar de nom i, simplement, van passar a dur la inscripció “Bosna i Hercegovina”. Confús, perquè a partir de llavors duien exactament el mateix nom que els de Sarajevo. De tota manera, la distinció és fàcil: els logos d’ambdós operadors postals és diferent i sempre duen el peu “Zrinski” o “Grafotisak”.

El 2009 es va produir el darrer canvi -fins avui- en la denominació dels segells: al costat de “Bosna i Hercegovina”, va aparèixer la inscripció “Federacija Bosne i Hercegovine” o bé “FBiH”, és a dir, “Federació de Bòsnia i Hercegovina”. Això vol dir que els correus de Mostar van trigar fins a 15 anys des de la creació de la Federació per posar el seu nom als segells! Però això no ha servit per distingir-los dels de l’operador de Sarajevo, perquè aquests també van començar a dur la inscripció “Federacija Bosne i Hercegovine” el mateix 2009. Així que cal continuar fixant-se en el nom de l’operador, que en el cas dels correus croats, actualment, és HP Mostar (als de Sarajevo diu “BH Posta”).

El Territori Antàrtic Australià: el tall més gran del pastís

Quasi un any després, escriurem alguna cosa nova al bloc! Reprenc amb una dependència de la qual encara no havia dit res: el Territori Antàrtic Australià. I ho faig perquè recentment he aconseguit els meus primers segells d’aquest territori, entre els quals el primer que es va emetre, el 1957 (imatge aquí al costat). I aquest segell em ve bé per referir-me breument a la qüestió territorial de l’Antàrtida. I és que, malgrat que no ho sembli, a l’Antàrtida, a banda de gel, pingüins i científics, també hi ha administracions postals. Més ben dit, dependències postals, que coincideixen amb les àrees que diversos estats reivindiquen com a pròpies. Aquestes reivindicacions territorials daten de la primera meitat del segle XX, i les han fetes Austràlia, França, Nova Zelanda, el Regne Unit i Noruega. Aquests països es reconeixen mútuament les seves reclamacions antàrtiques. Cap altre país admet que l’Antàrtida pertanyi a ningú, de forma que internacionalment aquestes “possessions” no són admeses.

Com es veu al segell, el tall més gran del pastís el té Austràlia: 5,9 milions de quilòmetres quadrats, d’un total continental d’uns 14. I quan dic “tall del pastís”, és literal: mireu com la reivindicació australiana comença al Pol Sud i trosseja l’Antàrtida com si aquesta fos un pastís. De fet, si us hi fixeu, el “tall” australià en realitat en són dos: entre l’un i l’altre hi ha una porció que no li correspon. És la Terra Adèlia, reivindicada per França com a part de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (TAAF); algun dia en parlarem. Si la seva reivindicació antàrtica fos reconeguda, Austràlia seria el segon estat més gran del món, només superat per Rússia.

Els segells del Territori Antàrtic Australià són relativament habituals en usat, donat que poden utilitzar-se per franquejar cartes no només des de l’Antàrtida, sinó també des d’Austràlia mateix. Però la gràcia per a un filatelista, òbviament, és aconseguir una carta enviada des d’alguna base antàrtica australiana amb el mata-segells d’allà!