Segells que fan somriure: tres dissenys de Miroslav Barták

segellets-cz-bartakEls aficionats a la filatèlia ja sabeu de la qualitat dels segells txecs (i dels seus antecessors txecoslovacs). Jo no em cansaria mai de mirar aquestes miniatures gravades, on la qualitat continua sent una màxima irrenunciable -cosa ben estranya entre les administracions postals d’avui, però també d’altres temps.

El dibuixant txec Miroslav Barták ens va deixar per a la posteritat aquests tres segells amb vinyetes humorístiques l’any 1999. Si el del gos que fuma gairebé podria ser una sàtira política, el del cel que s’enganxa a la finestra com si fos una cortina entra directament en el terreny d’allò absurd.

Per cert: sóc jo, o la criatura del metge-pallasso és una mica grossa, tenint en compte que és un nadó acabat de néixer?

Anuncis

Tota la bellesa del món, al rellotge de Praga

Sóc un fan de Praga i dels segells txecs, que considero que es compten entre els més bonics del món. Els segells txecs es mereixen, sense cap mena de discussió, la consideració de petites obres d’art, que de vegades es va extensiva -de forma injusta, sota el meu parer- a tots els timbres mundials. Enguany, Česká pošta torna a fer justícia -com tantes i tantes vegades ja ha fet- a la capital de Bohèmia amb una emissió d’un sol valor amb motiu del 600 aniversari del rellotge astronòmic, una meravella científica, mecànica i artística del segle XV. El rellotge té esferes, com es podria esperar de qualsevol altre rellotge del món -menys dels de sorra, és clar-, però també està ornat per unes figuretes que, a cada hora en punt, es posen en moviment. N’hi ha que són a la façana i n’hi ha que surten de dins, les dels apòstols. Però deixem que sigui Jaroslav Seifert qui ens ho expliqui, a través del seu relat a Tota la bellesa del món:

“[…] Vaig conèixer de prop, per a la meva trista sorpresa, els apòstols que sempre mirava des del carrer, sota la torre, amb devoció i sense cansar-me, que em semblaven mig vius i que en realitat no eren sinó armadures de cossos afermats sobre una roda de fusta. Que anava girant lentament. No era Jesucrist qui passava d’una finestra a l’altra, sinó sols la seva meitat. Tampoc Joan, el preferit del Senyor, tenia cames, mentre que Sant Pere, amb les seves claus de plata, era tan sols un míser tors, exactament com la resta.”

Al segell que comentem es poden veure algunes d’aquestes figures: just a la dreta de les esferes hi destaca la Mort, per exemple. El disseny de la imatge ha estat obra d’Adolf Absolon, darrerament un habitual de la filatèlia txeca: es va estrenar el 1995 i, des de llavors, s’ha encarregat de 16 segells, entre els quals tres fulletes.

La història del nen i l’astronauta, o com l’infortuni perdura

La fulla dedicada a Petr Ginz.

La fulla dedicada a Petr Ginz.

Som al 1942. El règim nazi, que ha situat Bohèmia i Moràvia sota el seu control -després d’escapçar-ne els Sudets-, deporta els jueus txecs cap al camp de concentració de Terezín, des d’on els trasllada a Auschwitz per tal d’exterminar-los. Entre aquesta gent es troba el jovenet de 14 anys Petr Ginz, un jueu praguès que, diuen, entre moltes d’altres aficions i interessos, té la del dibuix. Malgrat estar internat a Terezín, Ginz imagina coses com quin aspecte deu tenir la superfície de la lluna i com es deu veure la Terra des d’allà. I ho dibuixa a llapis. Finalment, el vailet és deportat a Auschwitz i hi mor, però la seva germana -també internada a Terezín- salva el dibuix i sobreviu a l’Holocaust.

Saltem fins al 2003. Ilan Ramon, el primer astronauta israelià de la història, es prepara per a la missió STS-107 del transbordador Columbia. Ramon, que coneix la història de Ginz, aconsegueix un exemplar facsímil del dibuix de la lluna i la Terra i el puja a bord. L’israelià vol homenatjar el noiet assassinat enviant a l’espai el seu dibuix. El 16 de gener la missió s’enlaira. El dia 1 de febrer el Columbia ha d’aterrar. Quan penetra a l’atmosfera, el Columbia es desintegra i tots els seus ocupants moren.

Aquesta és la dramàtica història que ens explica la fulleta que els correus de la República Txeca van emetre l’any 2005. El segell mostra una reproducció del dibuix de Ginz, juntament amb el retrat del noi. Fora del segell hi ha representat el transbordador amb el nom de la missió.