El taronja i negre de Princeton, al primer segell commemoratiu dels EUA sobre paper de color

us-nassau-hallUn dels segells més vistosos emesos pels correus dels Estats Units a la dècada de 1950 és el dedicat al 200 aniversari del Nassau Hall, l’edifici més antic de la Universitat de Princeton. Es tracta del primer segell commemoratiu de la història dels EUA a ser imprès sobre un paper de color. Les autoritats postals nord-americanes van escollir el negre sobre taronja per a commemorar la construcció de l’edifici el 1756, quan la Universitat de Princeton encara era el College of New Jersey, llavors una colònia britànica.

Els colors taronja i negre i l’edifici que es mostra al segell, de fet, estan relacionats. El nom de Nassau Hall va ser concebut pel governador de Nova Jersey, Jonathan Belcher, qui va refusar que l’edifici portés el seu nom de pila, com sembla que era la intenció inicial. Belcher va suggerir la denominació de “Nassau Hall” en homenatge al rei Guillem III d’Anglaterra, membre de la dinastia d’Orange-Nassau.

I quin és el color representatiu d’aquesta dinastia? Efectivament, és el taronja, que la Universitat de Princeton va començar a adoptar com a propi el 1867. Sembla que el negre va ser una aportació pròpiament nascuda dins de la mateixa Universitat. Des del segle XIX, doncs, taronja i negre identifiquen Princeton, cosa que explica, per exemple, que aquests siguin els colors que llueix l’equip de bàsquet de la universitat, anomenat -oportunament, d’un punt de vista cromàtic- els Tigres.

El diari de la Universitat de Princeton donava notícia, el 1956, de l’emissió del segell bicolor. S’hi pot llegir que a l’oficina de correu del campus hi havia tràfec, perquè s’hi obtenien els mata-segells de primer dia de circulació. I s’hi explica que els 33.000 alumnes residents van rebre, com a present, un sobre de primer dia amb el segell, enviat per la mateixa Universitat.

Anuncis

Tres patrimonis de la humanitat des d’Israel

Després de tres mesos d’interrupció, reprenc el bloc amb una carta que em va arribar la setmana passada des d’Israel, enviada pel col·leccionista Stefan. Es tracta d’un sobre de primer dia de circulació de 2007 d’una emissió que els correus d’Israel van dedicar a tres indrets inclosos a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Al segell de l’esquerra hi ha Masada, antiga fortalesa del regne d’Israel. Al del centre, el barri de la Ciutat Blanca de Tel Aviv, planificat per l’urbanista escocès Patrick Geddes i construït entre 1929 i 1951. I finalment, al de l’esquerra s’hi veu una sala de la ciutadella de l’Orde dels Cavallers Hospitalaris a la ciutat d’Acre.

La carta ve amb els mata-segells de primer dia, que incorpora el logotip del Comitè del Patrimoni Mundial. Vegeu també que porta les inscripcions en hebreu, àrab i anglès, igual com els segells.

!תודה, סטפן

Trenet en miniatura des d’Àustria!

Fantàstica carta que m’ha enviat l’Edna des de Viena, amb el mata-segells de primer dia d’una de les emissions més matineres d’aquest 2010 d’Àustria. Es tracta del segell dedicat a l’empresa Kleinbahn, fabricant de segells en miniatura. El segell, una mostra del bon gust que caracteritza moltes de les emissions austríaques, forma part d’una col·lecció que els correus d’aqust país fa anys que dediquen a diverses empreses clàssiques.

Vielen Danke, Edna!

La sardana, en castellà

Fa uns quants dies es va celebrar a Barcelona la mostra filatèlica que organitza Correus anualment. La mostra servia per a tres coses, bàsicament: una, per veure els estands de diversos comerços filatèlics, vinguts de Catalunya, Espanya i França; dos, per comprar les emissions de Correus d’enguany -és a dir, el mateix que es pot fer de 8.30 a 14.30 al despatx filatèlic de la plaça d’Antonio López-; i tres, per mirar-se les exposicions triades per a l’ocasió, la més curiosa i interessant de les quals, una d’especialitzada en el correu dels avions francesos estimbats sobre territori espanyol durant els anys 20 i 30 del segle passat.

segellets-es-sardana

El sobre de primer dia del segell dedicat a la sardana.

Coincidint amb la celebració de la fira, Correus va posar en circulació el segell de la sardana, que forma part d’una sèrie sobre balls i danses populars que s’ha estat emetent, a tongades, enguany. Vaig aprofitar per comprar el sobre de primer dia de circulació -per tenir un record de la fira-, la imatge del qual adjunto en aquesta entrada.

Tant el segell com la vinyeta que l’acompanya, el sobre de primer dia i el mata-segells commemoratiu mostren la imatge d’un grup de persones ballant la dansa catalana. En quina llengua estan els textos corresponents? En castellà, exactament com va passar l’any passat amb l’emissió dels castellers, que anava retolada amb un “castillos humanos” que grinyolava. A Correus no li hauria costat gens que l’emissió de la sardana portés els textos en català; ja s’han emès diversos segells en la nostra llengua (per exemple, el del centenari del CE Sabadell, l’any 2003). Això de llegir un “bailes y danzas populares” damunt d’una rotllana de gent ballant la sardana sobre les quatre barres sona una mica estrany. Bé, als despatxos de Madrid segurament no…