El servei postal de l’Alt Karabakh respon

La carta que m'han enviat des d'Artsakhpost.

La carta que m'han enviat des d'Artsakhpost.

Fa prop d’un mes vaig enviar una carta a l’Alt Karabakh, una república autoproclamada independent de l’Azerbaidjan poblada majoritàriament per armenis. L’Alt Karabakh és un estat sobirà de facto, però de jure no ha estat reconegut com a tal per ningú -ni tan sols per la seva principal aliada, Armènia. (Més informació en català aquí, aquí i encara aquí).

El que volia era que em contestessin una sèrie de preguntes sobre el funcionament dels correus de l’Alt Karabakh, i alhora, volia veure quina mena de carta -si em contestaven- arribaria a casa. La carta la vaig enviar al ministeri d’Afers Estrangers perquè no vaig saber on trametre-la, però afortunadament, sembla que els del Karabakh internament estan ben organitzats, i la meva missiva va arribar a mans de la companyia de correus, Artsakhpost, que va tenir la gentilesa de respondre. Aquí les informacions que em donen:

When sending a domestic letter inside Nagorno Karabakh, only Karabakh stamps are used.

És a dir, que no s’usen ni segells azerbaidjanesos, ni tampoc d’armenis.

Karabakh stamps are also used when sending a letter to other countries. The letter reaches the addressee easily.

Això jo no ho he pogut comprovar perquè la carta me l’han enviada franquejada tan sols amb mata-segells. Un col·leccionista austríac, Florian, sí que ha tingut l’ocasió de rebre una missiva des del Karabakh franquejada amb un segell d’allà. La podeu veure aquí. Efectivament, doncs, les cartes amb aquests segells arriben. Un altre col·leccionista amb web, Gert Bundesmann, corrobora aquesta impressió, tot dient que cap administració postal ha rebutjat mai les cartes del Karabakh, malgrat les protestes de l’Azerbaidjan. Per què? Segons Bundesmann, perquè la correspondència que surt del Karabakh passa per Armènia, i com que Armènia és membre de la Unió Postal Universal, tots els països se’n refien i ningú es molesta a comprovar si el correu lliurat pels armenis porta segells armenis o no.

Till now there were no instances of correspondence with Azerbaijan.

Donat que les relacions entre l’Azerbaidjan i l’Alt Karabakh estan trencades, és fàcil d’imaginar que deu d’haver-hi molt poc (o cap) contacte postal entre ambdós. Si una carta del Karabakh, lliurada per Armènia, arribés a l’Azerbaidjan, què passaria? Pot ser que les autoritats azerbaidjaneses sí que comprovin quines cartes arriben amb segells del Karabakh, i les llencin a les escombraries? Doncs podria ser, però no en tinc cap prova…

Inscripcions en rus, encara

Pel que fa al sobre en sí -enviat pel mètode de carta registrada-, crida l’atenció l’ús de la llengua russa, que no és oficial ni a Armènia ni a l’Alt Karabakh, però que malgrat això hi manté un gran prestigi i influència des que el territori pertanyia a l’URSS. Vegeu, al centre, la inscripció “заказное-служебное”: el meu rus és molt limitadet, però la primera paraula implica que la carta és registrada (vol dir que encara empren tampons de l’època soviètica?). Al mata-segells, el nom de la ciutat de sortida (la capital del Karabakh, Stepanakert), està inscrit tant en alfabet ciríl·lic com en armeni.

La primera i última fulleta andorrana bilingüe

La fulleta andorrana dels 50 anys del correu espanyol.

La fulleta andorrana dels 50 anys del correu espanyol.

El 1978, i per commemorar que feia 50 anys de l’establiment dels correus espanyols a Andorra, Correus va editar la primera fulleta de la història del Principat. Es tractava d’una emissió amb quatre segells que reproduïen motius relacionats amb el servei postal espanyol al país dels Pirineus. La fulleta té la seva gràcia: retrata el mapa de les oficines postals que estaven en marxa en aquella època (segell de 5 pessetes), el lliurament de correspondència (segell de 10 pessetes, això sí, amb una imatge molt folklòrica del tema), l’edifici de Correus a Andorra la Vella (segell de 20 pessetes) i, finalment, un escut d’Andorra en relleu (25 pessetes).

La fulleta, a més, té un altre interès: és una de les primeres emissions dels correus espanyols on apareix un text en llengua catalana. S’hi pot llegir la menció “50 aniversari del correu espanyol” tant en la nostra llengua com en castellà, cosa que la converteix en una curiositat lingüística: ben aviat, el castellà seria eliminat dels segells andorrans, substituït per l’únic idioma oficial del Principat. Per això, aquesta fulleta exemplifica perfectament el moment de canvi que es vivia a l’època pel que fa a la prohibició del català als segells editats per Correus. Aquesta prohibició es va aixecar a Andorra precisament en aquests moments, i a Espanya va ser poc després: l’any 1979, Correus emetia un segell amb un text en català, el que servia per celebrar l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Per desgràcia, la pràctica no es va generalitzar pel que fa als correus espanyols, i la presència de llengües que no siguin el castellà roman molt i molt minoritària. Això sí, almenys, els timbres andorrans serveixen perquè milers de cartes hagin circulat arreu del món amb la llengua catalana al segell des de llavors.

Carta des de la petita Macau

Carta arribada des de Macau.

Carta arribada des de Macau.

La petita (29 quilòmetres quadrats) però molt poblada (541.200 habitants) excolònia portuguesa de Macau és, juntament amb Hong Kong, l’únic territori de la República Popular de la Xina que té dret a emetre els seus propis segells. És, evidentment, una herència del passat colonial -Macau ja emetia els seus segells quan pertanyia a Portugal- i un reflex de l’actual situació política, en la qual el petit territori compta amb un considerable grau d’autonomia.

Des d’aquest singular país -els ciutadans del qual competeixen amb Andorra en longevitat- m’envia una carta en Myron dela Paz (bloc aquí), un col·leccionista filipí que s’està a Macau durant uns mesos. En la carta li vaig enviar des de Barcelona a canvi de la seva, en Myron em va demanar que consignés la inscripció “Macau, via Hong Kong” en l’adreça. Preguntat sobre aquest afegitó, el meu col·lega d’afició m’explica que, segons li van dir, és recomanable fer viatjar la carta a través de Hong Kong perquè, així, les missives arriben a Macau un dia o dos més ràpid. El motiu, suposa, és que alguns serveis postals saben situar en el mapa amb més facilitat Hong Kong que no pas Macau. Així, diu, pot ser que les cartes enviades cap a Macau es quedin en raconet esperant que algú es digni a consultar l’atles.

En Myron afegeix que és ben segur que com a mínim una part del correu internacional que arriba a Macau és enviat a través de Hong Kong, i cita els casos de cartes sortides de les Filipines o de Birmània. Per contra, li sembla que les cartes que arriben a Macau des de la Xina continental no transiten pas per Hong Kong, sinó per Canton (Guangzhou, en pinyin) i el port de Zhuhai, aquest darrer a la frontera amb Macau. Però això, afegeix, és una simple suposició seva.

Salamat, Myron!

Un bon recurs per saber-ne més dels ATM

Un dels aspectes de la filatèlia que ha crescut més durant les dues darreres dècades ha estat el col·leccionisme dels segells de valor variable, o ATM (de l’alemany Automatenmarken, més o menys “segell de màquina automàtica”). Curiosament, malgrat que aquests segells s’han convertit en força habituals, molts col·leccionistes simplement els ignoren, a la qual cosa contribueixen fins i tot les filatèlies: en algunes, quan fas una subscripció a un país qualsevol, no et guarden els ATM fora que els ho demanis expressament.

A aquest menyspreu (que no se sol fer extensiu, per exemple, als segells de correu aeri, a les fulletes o als carnets) s’afegeix el fet que, per internet, circula relativament poca informació sobre aquests segells -almenys, en comparació amb el que es pot obtenir sobre els timbres clàssics. Per això, l’existència d’un lloc web com ateeme.net és d’un gran valor per als col·leccionistes d’aquests segells, i per als curiosos en general. Aquest web és editat pel Grup d’estudi i col·leccionisme dels segells de valor variable. Segons em va comentar personalment un dels seus membres, actualment en formen part al voltant de 300 col·leccionistes i estudiosos, sobretot de Catalunya i d’Espanya.

El web, molt complet, explica com col·leccionar aquests segells i quins detalls específics cal tenir en compte a l’hora de conservar-los adequadament. Alhora, inclou informació molt completa sobre cadascuna de les administracions postals que emeten ATM, no tan sols de països propers com França, Andorra o Espanya, sinó també de més exòtics -per a nosaltres- com Zimbabwe, l’illa de Norfolk o Kuwait. Millor que explicar-vos-ho és que vosaltres mateixos hi feu un cop d’ull: és un d’aquells webs dels quals, un cop visitats, podrem dir de ben segur que n’hem après alguna cosa nova!

Nadal als correus suecs

Els quatre segells de Nadal de Suècia.

Els segells de Nadal de Suècia.

He aprofitat una breu estada a Suècia per endur-me un petit record filatèlic del país. A dins d’un quiosc de premsa d’Eskilstuna hi havia el que em sembla que era l’oficina central de correus d’aquesta ciutat del centre de Suècia -almenys, hi havia totes les taquilles dels apartats postals! He comprat el carnet que Posten ha editat enguany amb motiu de les festes de Nadal, i que inclou un total de deu segells autoadhesius -però només quatre de diferents, els que es veuen a la imatge. El disseny ha estat encarregat a l’artista sueca Siri Ahmed Backström. Trobo que ha tingut molta gràcia en plasmar les coloraines dels paquets, encara que, pel meu gust, els quatre segells són massa semblants entre si.

Al web dels correus suecs, Backström explica que ha dissenyat els segells no pas a mà, sinó amb el programa Illustrator, perquè, segons explica, necessitava anar canviant constantment la mida de la imatge. L’artista afegeix que ha il·lustrat els segells amb regals perquè de petita li agradaven molt.

Una de les postals de regal.

Una de les postals de regal.

En comprar el carnet, el servei de correus em va regalar un bonic joc de deu postals amb motius nadalencs. En aquest cas, els dibuixos són obra d’una altra dissenyadora local, Ingela P. Arrhenius. Adjunto la imatge d’una de les targetes, que mostra una reinterpretació moderna de l’ofrena dels Reis d’Orient -aquest cop, sense bou ni mula. Si us demaneu què hi diu al rètol de la paret, aproximadament és alguna cosa com “és més benaurat donar que rebre”. Un detall molt bo, això de regalar les postals, una per cada segell del carnet!