El Regne de Lleó, 1.100 anys després

Enguany, Correus ens ha obsequiat amb una bonica fulleta dedicada al 1.100 aniversari de la fundació del Regne de Lleó, que en el seu apogeu va ser el principal regne cristià de la península Ibèrica. Els qui tingueu quatre nocions d’història ja sabeu com van acabar les coses, amb el regne lleonès completament fagocitat i anorreat per Castella, la qual, curiosament, al principi només era un comtat de la poderosa monarquia lleonesa.

Jo tinc debilitat pels segells i fulletes amb mapes i, quan vaig veure aquest, vaig tenir clar que l’havia de comprar. A més, el segell presenta com a curiositats la seva forma de pendó medieval i la silueta en relleu -a la imatge no s’aprecia- daurat del lleó. He de dir, per tant, que és una fulleta ben dissenyada, agradable a la vista i que mereix estar en qualsevol col·lecció, sobretot en les dels apassionats per la cartografia i la història.

Ja n’he dit les coses bones, i ara faré les crítiques, que desgraciadament van en el mateix sentit que algunes que ja he fet anteriorment en aquest mateix bloc. Sí, efectivament: l’obsessió monolingüe dels correus espanyols. No hauria estat una bona ocasió perquè, en un segell, aparegués per alguna banda la llengua pròpia d’aquell regne, és a dir l’asturlleonès? Doncs no, tot en espanyol i punt. Algú em podrà dir que l’asturlleonès no és oficial a Espanya. Va bé. El basc i el català sí que en són, però al mapa totes dues llengües són bandejades als topònims: hi llegim “Pamplona”, “Gerona” i “Lérida”, allà on no hauria costat gens escriure “Iruñea”, “Girona” i “Lleida”. Hi ha coses que no canvien ni canviaran mai.

La independència de Kosovo sí que valia (i els segells, també)

Mal dia ahir, per a tots els centralistes i enemics de les llibertats dels pobles! El Tribunal de la Haia va dir que el que aquests segells d’aquí al costat celebren, és a dir la independència de Kosovo, va ser una decisió legal segons la llei internacional. Apa! Els campions de l’espanyolitat ens han estat dient que ningú no es pot proclamar independent perquè el principi de la integritat territorial dels estats és inviolable i, ara, el màxim tribunal de les Nacions Unides els llença per terra tot el discurs. Quina mala sort!

Per si de cas, els kosovesos ja fa dos anys que es van preocupar de proclamar al món filatèlic la seva independència amb aquests dos segells, i fulleta corresponent, on es veu la silueta de Kosovo. Vegeu que la fulla té tons vermells i negres, curiosament coincidents amb els de la bandera d’Albània (però no amb els de la de Kosovo)! Aquests segells els va emetre l’operador de correus del país, Posta e Kosovës. Fins al 2008, els segells de Kosovo els emetia la missió de les Nacions Unides a la república balcànica, l’UNMIK.

Per cert, ara que sabem que els estats ja no són indivisibles segons les lleis internacionals, s’afanyaran a Madrid a canviar la Constitució espanyola , i més concretament, derogaran l’article 2 (sí, aquell que parla de la “indissoluble unitat de la Nació espanyola”)? Ah, una cosa més: us heu adonat que, ara, la intervenció de l’exèrcit espanyol per evitar la secessió de Catalunya ja no és aplicable sota el principi de la “integritat territorial”? El Tribunal de la Haia ha dit que això de la integritat territorial només val quan es tracta d’agressions d’un estat contra un altre estat, però no quan hi ha un procés d’independència. I, com que l’article 8 de la Constitució diu que “la missió” de les forces armades és “defensar la integritat territorial” d’Espanya, la conseqüència lògica és que si el Parlament de Catalunya proclama la independència, els tancs s’han de quedar a les casernes. Felicitats! Visca la Constitució!

La primera i última fulleta andorrana bilingüe

La fulleta andorrana dels 50 anys del correu espanyol.

La fulleta andorrana dels 50 anys del correu espanyol.

El 1978, i per commemorar que feia 50 anys de l’establiment dels correus espanyols a Andorra, Correus va editar la primera fulleta de la història del Principat. Es tractava d’una emissió amb quatre segells que reproduïen motius relacionats amb el servei postal espanyol al país dels Pirineus. La fulleta té la seva gràcia: retrata el mapa de les oficines postals que estaven en marxa en aquella època (segell de 5 pessetes), el lliurament de correspondència (segell de 10 pessetes, això sí, amb una imatge molt folklòrica del tema), l’edifici de Correus a Andorra la Vella (segell de 20 pessetes) i, finalment, un escut d’Andorra en relleu (25 pessetes).

La fulleta, a més, té un altre interès: és una de les primeres emissions dels correus espanyols on apareix un text en llengua catalana. S’hi pot llegir la menció “50 aniversari del correu espanyol” tant en la nostra llengua com en castellà, cosa que la converteix en una curiositat lingüística: ben aviat, el castellà seria eliminat dels segells andorrans, substituït per l’únic idioma oficial del Principat. Per això, aquesta fulleta exemplifica perfectament el moment de canvi que es vivia a l’època pel que fa a la prohibició del català als segells editats per Correus. Aquesta prohibició es va aixecar a Andorra precisament en aquests moments, i a Espanya va ser poc després: l’any 1979, Correus emetia un segell amb un text en català, el que servia per celebrar l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Per desgràcia, la pràctica no es va generalitzar pel que fa als correus espanyols, i la presència de llengües que no siguin el castellà roman molt i molt minoritària. Això sí, almenys, els timbres andorrans serveixen perquè milers de cartes hagin circulat arreu del món amb la llengua catalana al segell des de llavors.

Primera fulleta sobre carta

Carta des d'Eslovàquia amb la fulleta de l'emissió comuna amb Àustria.

Carta des d'Eslovàquia amb la fulleta de l'emissió comuna amb Àustria.

Aquesta setmana he rebut la primera carta franquejada amb una fulleta de la meva col·lecció. És aquesta carta enviada des d’Eslovàquia pel company Miloš (el seu bloc aquí), que ha triat la fulleta corresponent a l’emissió comuna que aquest 2009 han fet Eslovàquia i Àustria. Els dos països han triat com a motiu els antics campaments militars romans de Carnuntum, a l’actual Àustria, i Gerulata, a l’actual Eslovàquia. Els segells reprodueixen imatges de les ruïnes dels dos jaciments, mentre que a la fulleta es pot veure un antic mapa de la Nòrica i la Pannònia, les províncies romanes a què pertanyien els campaments.

Ďakujem, Miloš!

La història del nen i l’astronauta, o com l’infortuni perdura

La fulla dedicada a Petr Ginz.

La fulla dedicada a Petr Ginz.

Som al 1942. El règim nazi, que ha situat Bohèmia i Moràvia sota el seu control -després d’escapçar-ne els Sudets-, deporta els jueus txecs cap al camp de concentració de Terezín, des d’on els trasllada a Auschwitz per tal d’exterminar-los. Entre aquesta gent es troba el jovenet de 14 anys Petr Ginz, un jueu praguès que, diuen, entre moltes d’altres aficions i interessos, té la del dibuix. Malgrat estar internat a Terezín, Ginz imagina coses com quin aspecte deu tenir la superfície de la lluna i com es deu veure la Terra des d’allà. I ho dibuixa a llapis. Finalment, el vailet és deportat a Auschwitz i hi mor, però la seva germana -també internada a Terezín- salva el dibuix i sobreviu a l’Holocaust.

Saltem fins al 2003. Ilan Ramon, el primer astronauta israelià de la història, es prepara per a la missió STS-107 del transbordador Columbia. Ramon, que coneix la història de Ginz, aconsegueix un exemplar facsímil del dibuix de la lluna i la Terra i el puja a bord. L’israelià vol homenatjar el noiet assassinat enviant a l’espai el seu dibuix. El 16 de gener la missió s’enlaira. El dia 1 de febrer el Columbia ha d’aterrar. Quan penetra a l’atmosfera, el Columbia es desintegra i tots els seus ocupants moren.

Aquesta és la dramàtica història que ens explica la fulleta que els correus de la República Txeca van emetre l’any 2005. El segell mostra una reproducció del dibuix de Ginz, juntament amb el retrat del noi. Fora del segell hi ha representat el transbordador amb el nom de la missió.