I Bèlgica suma quaranta!

Carta franquejada amb el bloc d'Europa 2009 de Bèlgica.

Carta franquejada amb el bloc d'Europa 2009 de Bèlgica.

Amb aquesta carta que veieu aquí sobre ja n’he rebut una des de quaranta països filatèlics! Aquesta m’ha arribat des de Flandes, a Bèlgica, gràcies a un intercanvi amb la Gerda, una col·leccionista de postals (el seu bloc aquí). La Gerda ha utilitzat el bloc que els correus belgues van preparar l’any passat per a l’emissió conjunta d’Europa, dedicada a l’astronomia. La imatge, dissenyada per Thierry Mordant, commemora el 400 aniversari de la primera observació astronòmica feta pel pisà Galileu, gràcies a la qual va descobrir quatre satèl·lits de Júpiter i va analitzar les muntanyes de la Lluna.

Bedankt, Gerda!

Anuncis

Alguns mata-segells bonics (i 2)

En el segon apunt que vaig dir que faria sobre alguns dels pocs mata-segells que tinc a la col·lecció us ensenyaré tres peces. La primera és aquest retall de carta de França, que he obtingut recentment i que data de 1983:

Al llarg de la seva història, els correus francesos han preparat diversos mata-segells per animar els ciutadans a col·leccionar timbres. Sovint han fet coincidir el missatge amb la celebració d’alguna fira filatèlica, com ben probablement deu ser el cas d’aquest exemplar, obliterat a Tolosa de Llenguadoc.

La segona peça que he triat és aquesta del Principat de Mònaco:

La imatge del llavors príncep Rainier III està marcada amb un mata-segells relatiu al medi ambient. La marca circular mostra dues corones principesques i ens informa que la carta va ser cancel·lada a Montecarlo.

L’últim ítem és aquest parell de segells de sèrie bàsica d’Alemanya, cancel·lats a Kaiserslautern:

Sembla que el mata-segells convida a gaudir d’uns dies “enmig de la natura”. Sota la paraula Natur veiem un escut; és el de la ciutat. L’edifici del centre del dibuix, que a ulls barcelonins recorda la torre Mapfre,  és en realitat l’ajuntament de Kaiserslautern, inaugurat l’any 1968.

Alguns mata-segells bonics (1)

Doncs sí, hi ha mata-segells que són bonics, fins i tot més que segons quins segells. Jo, de mata-segells en tinc ben poquets, potser 20 o 30. Igualment, però, per variar i no parlar sempre de segells, faré un parell d’apunts per mostrar-vos alguns dels que m’agraden més d’entre els que hi ha a la meva col·lecció. Per a aquest primer apunt n’he triat dos d’Espanya que celebren esdeveniments relacionats amb Catalunya. El primer, de l’any 1981, aquest:

Un mata-segells de roleu amb una imatge ben treballada del cremallera de Núria. El model reproduït, si no m’erro -i si ho faig, que em corregeixi algun ferroviari!- és el clàssic de la locomotora E1 de fabricació suïssa (de l’empresa SLM, més concretament). És la màquina que donava servei quan el cremallera era propietat de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, una companyia privada que precisament estava a punt de ser adquirida aquell mateix 1981 per part de la Generalitat.

El segon mata-segells, també de roleu, és el següent:

Data de 1986 i va servir per celebrar l’edició d’aquell any de la Volta Ciclista a Catalunya, en què es commemorava el 75è aniversari del naixement de la prova. El mata-segells és menys treballat que el del cremallera, però té el seu interès. S’hi veu la figura estilitzada d’un ciclista amb un número 75 sobreimprès. L’edició d’aquell any la va guanyar un veritable crac del ciclisme de la dècada de 1980, l’irlandès Sean Kelly, que entre d’altres coses va endur-se una Volta a Espanya, diverses etapes del Tour i set edicions consecutives de la París-Niça.

Carta i intercanvi des de Tunísia

Avui ha arribat a casa el meu primer intercanvi de segells amb un col·leccionista del continent africà, una de les zones del món que més m’interessen. He rebut la carta que podeu veure just aquí sota des de Bizerta, una ciutat portuària de Tunísia on viu l’Hamadi, que és el col·leccionista amb qui he intercanviat aquesta missiva més 50 segells.

Carta des de Tunísia. Va sortir el 2009 i ha arribat el 2010, en 13 dies.

Carta des de Tunísia. Va sortir el 2009 i ha arribat el 2010, en 13 dies.

A la dreta de la carta es pot veure el mata-segells de Bizerta amb data del penúltim dia de l’any 2009. L’Hamadi ha escollit dos segells per franquejar-la. A dalt, un dels més o menys habituals segells triangulars tunisians, en aquest cas un que mostra una àmfora. A l’esquerra, un segell de 2009 de la sèrie que els correus del país magribí han dedicat a les fruites que s’hi cultiven.

Entre la cinquantena de segells que contenia la carta, n’he triat els següents cinc per mostrar aquí al costat. Tunísia n’emet molts que mostren les riqueses arquitectòniques i patrimonials del país; entre els que us ensenyo n’hi ha dos que reprodueixen mosaics romans, un que mostra el treball de la ceràmica a la cultura islàmica i encara un altre on es pot admirar el palau del baró francès Erlanger, construït al principi del segle XX. El cinquè que he escollit, per completar aquest tast, reprodueix una fotografia de les agulles de Tabarka, unes curioses formacions rocoses situades prop d’aquesta ciutat de ressonàncies nostrades: d’aquesta Tabarka africana provenien les famílies d’origen genovès que, al segle XVIII, es van instal·lar a l’illa que hi ha davant de la costa de Santa Pola, al País Valencià. L’illa, a partir de llavors, seria coneguda com a Nova Tabarca.

Shukran, Hamadi!

Evolució de les emissions d’Andorra

Per començar l’any he decidit fer-me un gràfic amb el nombre de segells emesos pels correus espanyols d’Andorra des de 1972, l’any des del qual hi ha hagut emissions anuals (abans, podien passar lustres i fins i tot dècades sense que Correus posés en circulació timbres nous). Sempre m’havia cridat l’atenció el fet que, en determinats períodes, el nombre de segells emesos per la companyia estatal espanyola fos hiperestable (per exemple, a la dècada de 1990) i que, en canvi, en d’altres moments, les emissions es disparessin o es contractessin enormement d’un any a l’altre. Heus aquí el resultat gràfic:

Sempre m’ha cridat l’atenció aquest pic bestial que les emissions andorranes van tenir l’any 1982. Potser va tenir a veure amb una trempera filatèlica a Madrid, coincidint amb el Mundial del Naranjito. És clar que l’emissió de la sèrie bàsica dels escuts (nou valors) hi va contribuir força. Després, molta estabilitat fins a l’arrencada de final de segle, que va assolir la seva punta l’any 2002 amb els 14 segells posats en circulació. 1982, 2002… haurem d’esperar al 2022 per assistir a un cim similar?

Actualment, la xifra sembla estabilitzada al voltant de la desena de segells. Per tant, encara queda per sota de la pràctica dels correus francesos, que cada any emeten per a Andorra una quinzena d’exemplars. Però s’hi va acostant, mica en mica.

Bon any nou!