Eritrea, de l’esperança a la desil·lusió

Aquests tres segells de sèrie bàsica (gràcies a una companya d’afició, Alexandra, per proporcionar-me’ls) formen part d’una emissió de dotze que Eritrea va posar en circulació l’any 1994. Aquella excolònia italiana s’acabava d’independitzar d’Etiòpia mercès a la lluita incansable del Front Popular d’Alliberament d’Eritrea, comandat pel veterà combatent Isaias Afewerki, i feia el que fan tots els països normals del món: començar a emetre els seus propis segells. Sé, per algunes persones que van acompanyar aquell procés, que aquells eren moments de gran il·lusió, i la silueta del país (que podeu veure als timbres, juntament amb la bandera) esdevenia un veritable símbol nacional. En efecte, a falta d’una llengua comuna per a tots els eritreus (dividits en nou grups ètnics principals) o d’una religió per compartir (la meitat de la població és cristiana i l’altra meitat musulmana), el discurs nacional del jove estat s’intentava bastir més aviat sobre els valors del treball, de la llibertat, de la diversitat… I la silueta d’Ertirea es volia una mena d’al·legoria de tot això.

Han passat setze anys des que aquests segells van veure la llum, i cap d’aquests bells somnis no s’ha acomplert. Eritrea és un dels països que menys respecten els drets humans de tot el món. És un estat de partit únic, per tant no democràtic. És un dels països amb menys llibertat de premsa. Hi ha persecució religiosa. I s’ha enfrontat militarment amb els seus veïns Etiòpia i Djibouti. Algú als palaus d’Asmara, la capital, podria mirar-se de nou aquests segells, recordar quins valors inspiraven aquesta silueta i aquesta bandera, i començar a canviar alguna cosa. Però això és com demanar als gats que s’oblidin dels ratolins.

La independència de Kosovo sí que valia (i els segells, també)

Mal dia ahir, per a tots els centralistes i enemics de les llibertats dels pobles! El Tribunal de la Haia va dir que el que aquests segells d’aquí al costat celebren, és a dir la independència de Kosovo, va ser una decisió legal segons la llei internacional. Apa! Els campions de l’espanyolitat ens han estat dient que ningú no es pot proclamar independent perquè el principi de la integritat territorial dels estats és inviolable i, ara, el màxim tribunal de les Nacions Unides els llença per terra tot el discurs. Quina mala sort!

Per si de cas, els kosovesos ja fa dos anys que es van preocupar de proclamar al món filatèlic la seva independència amb aquests dos segells, i fulleta corresponent, on es veu la silueta de Kosovo. Vegeu que la fulla té tons vermells i negres, curiosament coincidents amb els de la bandera d’Albània (però no amb els de la de Kosovo)! Aquests segells els va emetre l’operador de correus del país, Posta e Kosovës. Fins al 2008, els segells de Kosovo els emetia la missió de les Nacions Unides a la república balcànica, l’UNMIK.

Per cert, ara que sabem que els estats ja no són indivisibles segons les lleis internacionals, s’afanyaran a Madrid a canviar la Constitució espanyola , i més concretament, derogaran l’article 2 (sí, aquell que parla de la “indissoluble unitat de la Nació espanyola”)? Ah, una cosa més: us heu adonat que, ara, la intervenció de l’exèrcit espanyol per evitar la secessió de Catalunya ja no és aplicable sota el principi de la “integritat territorial”? El Tribunal de la Haia ha dit que això de la integritat territorial només val quan es tracta d’agressions d’un estat contra un altre estat, però no quan hi ha un procés d’independència. I, com que l’article 8 de la Constitució diu que “la missió” de les forces armades és “defensar la integritat territorial” d’Espanya, la conseqüència lògica és que si el Parlament de Catalunya proclama la independència, els tancs s’han de quedar a les casernes. Felicitats! Visca la Constitució!