Una combinació que ja no pot ser: mata-segells d’Asmara sobre segell d’Etiòpia

et-matasegells-asmaraLa combinació que es veu en la imatge d’aquest apunt ja ha passat a la història. Els segells d’Etiòpia que reprodueixen l’edifici de l’estació central de ferrocarril d’Addis Abeba van ser cancel·lats a Asmara el 1973, en aquella època capital de la província etíop d’Eritrea. Faltaven encara 20 anys perquè Eritrea recuperés la seva independència, moment a partir del qual va començar a usar els seus segells –en vam parlar en un apunt anterior. Als segells s’hi veu el retrat de Haile Selassie, el darrer emperador etíop: en el moment que aquest segell fou cancel·lat, només li quedava un any abans de ser deposat per Mengistu Haile Mariam.

Fixeu-vos també que els correus etíops, a l’època, encarregaven els seus segells a la casa suïssa Courvoisier, que al llarg de la seva història va proveir de segells al voltant de 100 països. Els treballs d’aquesta empresa van tenir molt de renom: els col·leccionistes de Suïssa i Liechtenstein en poden donar fe!

Anuncis

Eritrea, de l’esperança a la desil·lusió

Aquests tres segells de sèrie bàsica (gràcies a una companya d’afició, Alexandra, per proporcionar-me’ls) formen part d’una emissió de dotze que Eritrea va posar en circulació l’any 1994. Aquella excolònia italiana s’acabava d’independitzar d’Etiòpia mercès a la lluita incansable del Front Popular d’Alliberament d’Eritrea, comandat pel veterà combatent Isaias Afewerki, i feia el que fan tots els països normals del món: començar a emetre els seus propis segells. Sé, per algunes persones que van acompanyar aquell procés, que aquells eren moments de gran il·lusió, i la silueta del país (que podeu veure als timbres, juntament amb la bandera) esdevenia un veritable símbol nacional. En efecte, a falta d’una llengua comuna per a tots els eritreus (dividits en nou grups ètnics principals) o d’una religió per compartir (la meitat de la població és cristiana i l’altra meitat musulmana), el discurs nacional del jove estat s’intentava bastir més aviat sobre els valors del treball, de la llibertat, de la diversitat… I la silueta d’Ertirea es volia una mena d’al·legoria de tot això.

Han passat setze anys des que aquests segells van veure la llum, i cap d’aquests bells somnis no s’ha acomplert. Eritrea és un dels països que menys respecten els drets humans de tot el món. És un estat de partit únic, per tant no democràtic. És un dels països amb menys llibertat de premsa. Hi ha persecució religiosa. I s’ha enfrontat militarment amb els seus veïns Etiòpia i Djibouti. Algú als palaus d’Asmara, la capital, podria mirar-se de nou aquests segells, recordar quins valors inspiraven aquesta silueta i aquesta bandera, i començar a canviar alguna cosa. Però això és com demanar als gats que s’oblidin dels ratolins.